Col.lectiu antipatriarcal de la UAB
Només per a dones
>> DIES: divendres 12 i 19 de novembre a les 15.30h a la Sala d’Actes de l’Edifici d’Estudiants
>> QUI EL FARÀ?: Biterna, grup d’autodefensa de Terrassa
>> QUÈ CAL PORTAR?: roba còmoda i un aïllant, si es vol, a la segona sessió
apunta’t a: dolsalluita@gmail.com
El taller es fara al LS Krida
El proper divendres 2 de juliol es a les 19h es realitzarà el tercer acte de l’Espai de Formació l’Esberla al nou Local Social Krida (c/Beethoven núm. 7), a càrrec de Dolça Lluita. L’acte constarà d’un taller enfocat a qüestionar-nos i debatre de forma crítica les nostres pròpies relacions personals i en quins aspectes d’aquestes existeixen relacions marcades pels rols patriarcals.
El format del taller es marcarà a partir de la repartició de tres cartolines a cada assistent: una vermella, una verda i una taronja. S”incentivarà el debat amb preguntes o afirmacions. Cada assistent ha de respondre a la pregunta o afirmació ensenyant una de les cartolines: verd d’acord, vermell en contra, taronja ns/nc. A partir d’aquí, veient les diferents postures, s’inicia un debat i quan s’acaba es fa l’altra pregunta. Continua llegint ‘Taller de formació a Gramenet del Besòs’
DIMARTS 16 a les 14h
DEBAT-TALLER sobre rols de gènere
+ PRESENTACIÓ DE DOLÇA LLUITA
a la Facultat d’ETSE
Us hi esperem!
Desde la mujer que soy,
a veces me da por contemplar
aquellas que pude haber sido;
las mujeres primorosas,
hacendosas, buenas esposas,
dechado de virtudes,
que deseara mi madre.
No sé por qué
la vida entera he pasado
rebelándome contra ellas.
Odio sus amenazas en mi cuerpo.
La culpa que sus vidas impecables,
por extraño maleficio,
me inspiran.
Reniego de sus buenos oficios;
de los llantos a escondidas del esposo,
del pudor de su desnudez
bajo la planchada y almidonada ropa interior. Continua llegint ‘No me arrepiento de nada (Gioconda Belli)’
Discurs de Thomas Sankara el 8 de març de 1987
>> Traducció: Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC)
No és corrent que un home es dirigeixi a tantes dones alhora. Tampoc ho és que un home suggereixi a tantes dones alhora les batalles que cal bregar.
La primera timidesa de l’home sorgeix quan se’n adona que està mirant a una dona. Comprendreu, companyes militants, que a pesar de l’alegria i el plaer que tinc al dirigir-me a vosaltres, segueixo sent un home que veu en cadascuna de vosaltres a la mare, la germana o l’esposa. També m’agradaria que les nostres germanes aquí presents, que han vingut de Kadiogo i no entenen la llengua francesa estrangera en la qual vaig a pronunciar el meu discurs, siguin tan comprensives com de costum, elles que, com les nostres mares, van acceptar dur-nos durant nou mesos sense queixar-se. (Intervenció en llengua nacional mooré per a assegurar a les dones que haurà una traducció per a elles.)
Companyes, la nit del 4 d’agost va enllumenar l’obra més saludable per al poble burkinabé. Li va donar al nostre poble un nom i al nostre país un horitzó. Continua llegint ‘L’alliberament de la dona: una exigència del futur [part 1]’
Reportatge de la revista Illacrua núm 166.
Dret a la vida, dret a la llibertat de decidir si es volen tenir relacions sexuals, dret a la protecció de la salut i dret a l’accés a l’avortament segur, entre altres. Són els drets sexuals i reproductius, reconeguts i ratificats per l’Estat espanyol i els altres països des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i la IV Conferència Mundial de la Dona de Pequín (1995). Aquests drets són exigits per organitzacions i grups socials a favor del “dret a decidir” a Catalunya, l’Estat espanyol i altres països europeus com Irlanda. Continua llegint ‘Les claus del dret a l’avortament, a debat’
Text publicat a difonlaidea.wordpress.com
Per qui no estigui a l’aguait: vivim en una societat altament consumista i hedonista. Conseqüentment, el sexe s’ha convertit en un bé de consum més: les persones són els productes, les discoteques i portals de contactes virtuals són els supermercats. Aquells “productes” que s’apropin més als cànons de bellesa establerts, seran els més preuats, i per tant, donaran més estatus i popularitat a qui els consumeixi. Però també hi ha qui anteposa la quantitat a la “qualitat”, cap problema! El mercat ho contempla tot: per això estan les relacions sexuals d’usar i tirar, el “sitevistonomacuerdo”. Això és el que s’entén per promiscuïtat, però no crec que el factor “quantitat” sigui el més determinant o significatiu i és per això que tinc una definició alternativa: per promiscu entenc tenir relacions sexuals amb l’únic objectiu de saciar la libido, sense aprofundir a nivell sentimental o emocional amb l’altra persona. Si aquestes relacions no van més enllà del sexe, és lògic que siguin fràgils i que es trenquin i reemplacin fàcilment i ràpidament per unes altres… i heus aquí el factor “quantitat”: que no és més que un factor secundari conseqüència de l’altre. Continua llegint ‘La monogàmia i la promiscuïtat són dues cares de la mateixa moneda’
Extret de: Eina Sindical d’Informació, núm. 400 (març del 2008), USTEC-STEs
La incorporació al món laboral és un moment per a la joventut que es converteix en un procés desolador però si ets dona, la desolació es dispara en una progressió geomètrica que s’alimentarà al llarg de la vida.
Per començar, les empreses tenen al seu abast diverses formes de contractació, com ara el contracte de formació, pensat per a la població compresa entre els 16 i els 21 anys que no tingui cap titulació per desenvolupar una feina, de la qual, segons dades de l’observatori de treball de la Generalitat de Catalunya un 76% són homes i un 24% són dones. Les dones tenen molt més la titulació requerida, no en va 3 de cada 10 nois joves no obtenen la titulació d’ESO, mentre que en les noies es redueix a 2 de cada 10 i, a més, 6 de cada 10 titulacions universitàries les aconsegueixen les dones. Continua llegint ‘Paraules femenines’
L’afroamericana Angela Davis, gran activista per la igualtat racial, sexual i econòmica; i especialitzada en l’estudi dels mecanismes visibles i latents del racisme, critica en els seus llibres “Women, Race and Class” i “Women, Culture and Politics” (en referència sobretot a la societat nord-americana, bressol del feminisme occidental) el domini que sobre el moviment feminista exerceixen les privilegiades dones blanques i les conseqüències que té aquest fet: la lluita per la igualtat és deficient, hi ha un racisme latent, les preocupacions o objectius giren entorn de preocupacions que responen als seus interessos de classe i no tant als de les seves germanes negres, llatines o asiàtiques; així, les dones blanques de classe mitja poden aconseguir els seus objectius particulars sense assegurar cap progrés ostensible per a les dones del Tercer Món o les racialment oprimides.
Traduït al català pel blog feminista La Paella pel Mànec. Continua llegint ‘Feminisme de classe’
Entrevista a Mireia Foradada, membre de la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal, publicada a L’ACCENT (juliol 2008).
La Mireia explica la creació d’aquesta plataforma que ha convocat per primer cop la manifestació del 28 de juny a Barcelona.
Les mobilitzacions del 28 de juny han tornat a evidenciar la solidesa del moviment antipatriarcal. Al Principat, s’ha constituït la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal, que uneix els esforços de diferents col·lectius en la lluita per l’alliberament de les sexualitats. Hem volgut conèixer els diferents eixos discursius d’aquesta plataforma de la mà d’una de les seues membres, Mireia Foradada. No només això. També hem volgut endinsar-nos en la incidència d¡aquesta lluita a l’esquerra independentista i en com l’estructura patriarcal influeix en tots els àmbits de les nostres vides. Continua llegint ‘“La militància independentista no està aïllada de les actituds homòfobes i transfòbes”’
Dolça Lluita 