L’alliberament de la dona: una exigència del futur [part 1]

Discurs de Thomas Sankara el 8 de març de 1987

>> Traducció: Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC)

No és corrent que un home es dirigeixi a tantes dones alhora. Tampoc ho és que un home suggereixi a tantes dones alhora les batalles que cal bregar.

La primera timidesa de l’home sorgeix quan se’n adona que està mirant a una dona. Comprendreu, companyes militants, que a pesar de l’alegria i el plaer que tinc al dirigir-me a vosaltres, segueixo sent un home que veu en cadascuna de vosaltres a la mare, la germana o l’esposa. També m’agradaria que les nostres germanes aquí presents, que han vingut de Kadiogo i no entenen la llengua francesa estrangera en la qual vaig a pronunciar el meu discurs, siguin tan comprensives com de costum, elles que, com les nostres mares, van acceptar dur-nos durant nou mesos sense queixar-se. (Intervenció en llengua nacional mooré per a assegurar a les dones que haurà una traducció per a elles.)

Companyes, la nit del 4 d’agost va enllumenar l’obra més saludable per al poble burkinabé. Li va donar al nostre poble un nom i al nostre país un horitzó.

Les claus del dret a l’avortament, a debat

Reportatge de la revista Illacrua núm 166.

Dret a la vida, dret a la llibertat de decidir si es volen tenir relacions sexuals, dret a la protecció de la salut i dret a l’accés a l’avortament segur, entre altres. Són els drets sexuals i reproductius, reconeguts i ratificats per l’Estat espanyol i els altres països des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i la IV Conferència Mundial de la Dona de Pequín (1995). Aquests drets són exigits per organitzacions i grups socials a favor del “dret a decidir” a Catalunya, l’Estat espanyol i altres països europeus com Irlanda.

La monogàmia i la promiscuïtat són dues cares de la mateixa moneda

Text publicat a difonlaidea.wordpress.com

Per qui no estigui a l’aguait: vivim en una societat altament consumista i hedonista. Conseqüentment, el sexe s’ha convertit en un bé de consum més: les persones són els productes, les discoteques i portals de contactes virtuals són els supermercats. Aquells “productes” que s’apropin més als cànons de bellesa establerts, seran els més preuats, i per tant, donaran més estatus i popularitat a qui els consumeixi. Però també hi ha qui anteposa la quantitat a la “qualitat”, cap problema! El mercat ho contempla tot: per això estan les relacions sexuals d’usar i tirar, el “sitevistonomacuerdo”. Això és el que s’entén per promiscuïtat, però no crec que el factor “quantitat” sigui el més determinant o significatiu i és per això que tinc una definició alternativa: per promiscu entenc tenir relacions sexuals amb l’únic objectiu de saciar la libido, sense aprofundir a nivell sentimental o emocional amb l’altra persona. Si aquestes relacions no van més enllà del sexe, és lògic que siguin fràgils i que es trenquin i reemplacin fàcilment i ràpidament per unes altres… i heus aquí el factor “quantitat”: que no és més que un factor secundari conseqüència de l’altre.

Paraules femenines

Extret de: Eina Sindical d’Informació, núm. 400 (març del 2008), USTEC-STEs

La incorporació al món laboral és un moment per a la joventut que es converteix en un procés desolador però si ets dona, la desolació es dispara en una progressió geomètrica que s’alimentarà al llarg de la vida.

Per començar, les empreses tenen al seu abast diverses formes de contractació, com ara el contracte de formació, pensat per a la població compresa entre els 16 i els 21 anys que no tingui cap titulació per desenvolupar una feina, de la qual, segons dades de l’observatori de treball de la Generalitat de Catalunya un 76% són homes i un 24% són dones. Les dones tenen molt més la titulació requerida, no en va 3 de cada 10 nois joves no obtenen la titulació d’ESO, mentre que en les noies es redueix a 2 de cada 10 i, a més, 6 de cada 10 titulacions universitàries les aconsegueixen les dones.

Feminisme de classe

L’afroamericana Angela Davis, gran activista per la igualtat racial, sexual i econòmica; i especialitzada en l’estudi dels mecanismes visibles i latents del racisme, critica en els seus llibres “Women, Race and Class” i “Women, Culture and Politics” (en referència sobretot a la societat nord-americana, bressol del feminisme occidental) el domini que sobre el moviment feminista exerceixen les privilegiades dones blanques i les conseqüències que té aquest fet: la lluita per la igualtat és deficient, hi ha un racisme latent, les preocupacions o objectius giren entorn de preocupacions que responen als seus interessos de classe i no tant als de les seves germanes negres, llatines o asiàtiques; així, les dones blanques de classe mitja poden aconseguir els seus objectius particulars sense assegurar cap progrés ostensible per a les dones del Tercer Món o les racialment oprimides.

Traduït al català pel blog feminista La Paella pel Mànec.

“La militància independentista no està aïllada de les actituds homòfobes i transfòbes”

Entrevista a Mireia Foradada, membre de la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal, publicada a L’ACCENT (juliol 2008).

La Mireia explica la creació d’aquesta plataforma que ha convocat per primer cop la manifestació del 28 de juny a Barcelona.

Les mobilitzacions del 28 de juny han tornat a evidenciar la solidesa del moviment antipatriarcal. Al Principat, s’ha constituït la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal, que uneix els esforços de diferents col·lectius en la lluita per l’alliberament de les sexualitats. Hem volgut conèixer els diferents eixos discursius d’aquesta plataforma de la mà d’una de les seues membres, Mireia Foradada. No només això. També hem volgut endinsar-nos en la incidència d¡aquesta lluita a l’esquerra independentista i en com l’estructura patriarcal influeix en tots els àmbits de les nostres vides.

Cap a unes relacions lliures i no coercitives, no regulades, no restrictives i no possessives

Text publicat a difonlaidea.wordpress.com

Aquest text no defensa una nova forma de relació per les parelles. És més aviat un reconeixement de que el nostre “projecte comú”—l’abolició de totes les relacions de dominació—inclou l’abolició de relacions coercitives/tancades. Estic parlant d’aquelles relacions amb una forma fixada, amb regles o contractes permanents. Aquestes relacions no poden formar part d’una societat lliure. I de la mateixa manera que amb altres relacions coercitives que constrenyen la nostra llibertat, han de ser confrontades per tots aquells que cerquem la llibertat.

Necessitem transformar les nostres relacions sexuals tal i com ho fem amb totes les nostres relacions, en total oposició a aquesta societat, no a partir del deure revolucionari, sinó perquè és la única manera possible de tenir relacions sexuals plenes, riques i desinhibides, on l’amor deixa de ser una desesperada dependència mútua i enlloc d’això es converteix en una exploració expansiva d’allò desconegut.

Debat feminista entorn la prostitució

Text de Justa Montero i Begoña Zabala publicat al bloc de  La Paella pel Mànec*.

Les treballadores del sexe han pres la paraula i s’han manifestat obertament pels carrers de diverses ciutats proclamant les seves exigències i denunciant els efectes de les polítiques que s’imposen des de governs municipals. Les seves veus han donat una nova dimensió al debat feminista sobre la prostitució i obliguen, des del nostre punt de vista, a una reflexió i actualització del discurs i les propostes feministes.

El moviment feminista ha aconseguit no només fer visible la realitat de les dones sinó també considerar-les com subjectes de drets. Durant aquest recorregut ha posat de manifest la varietat de formes que adopta l’opressió de les dones i la pluralitat d’identitats des de les que s’enfronten a aquestes situacions. Això ha dut moltes feministes a qüestionar alguns anàlisis i discursos que, per lineals, mantenen tancades a les dones en categories abstractes i que formulen plantejaments que deixen fora els processos personals i les  propostes de moltes d’elles. Això succeïx amb diferents col·lectius de dones, entre d’altres, amb el de les treballadores del sexe. Elles han començat a oferir una visió de la seva realitat molt més complexa del que una mirada plena de prejucidicis és capaç de captar, posant de manifest les diferents circumstàncies en què realitzen i es posicionen enfront del seu treball, hi ha dones que volen deixar la prostitució i d’altres que volen treballar venent aquests serveis sexuals.

Sufragi femení i lluita de classe. Rosa Luxemburg. 1912

Títol original «Frauenwahlrecht und Klassenkampk», publicat a Frauenwahlrecht, Propagandaschrift zum II. sozialdemokratischen Frauentag, Stuttgart, 12. Maig 1912.

«Per què no hi ha cap organització de treballadores a Alemanya? Per què hom sent tan poc del moviment de les treballadores?» Amb aquests mots introduïa una de les fundadores del moviment de dones proletàries a Alemanya, Emma Ihrer, una seua obra de l’any 1898: «Les treballadores en la lluita de classes». Amb prou feines s’hi han escolat catorze anys, i avui s’ha ampliat el moviment de dones proletàries a Alemanya. Més de cent cinquanta mil de treballadores organitzades sindicalment fan part del cos central de la lluita econòmica del proletariat. Molts centenars de dones organitzades políticament s’apleguen sota la bandera de la socialdemocràcia: l’òrgan de la dona socialdemòcrata compta amb més de cent mil subscriptores; la demanda del sufragi femení destaca en l’ordre del dia de la vida política de la socialdemocràcia.

Modes de producció, patriarcat i triple opressió

Text d’Iñaki Gil de San Vicente

Força investigacions crítiques feministes en múltiples camps —antropologia, història, economia, art, filosofia, ciència i epistemologia, tecnologia, sexualitat, psicologia, etc.— han demostrat que el sistema patriarcal no és pas etern ni consubstancial a l’espècie humana i menys encara als mamífers, sinó que sorgeix en un moment ben curt en la llarga història de la nostra espècie i en un lloc ben precís i localitzat del planeta. Aproximadament, entre l’any –3000 i el –600, i allà on dins la visió geogràfica eurooccidental es defineix com a Pròxim Orient. És aquesta una època de transició entre la societat de castes i la societat de classes socials. Quina diferència hi ha? Resumint-ho molt sintèticament, la societat de castes està formada per grups diferenciats entre si però sense una definitiva i total propietat privada dels mitjans de producció, de la terra, del bestiar, dels instruments de treball. Les diferències de casta, per descomptat, suposen diferències de benestar, comoditat, descans i oci, etc., perquè les castes altes, sobretot la formada pel nucli real, els sacerdots-escribes i els militars, controlen i administren tant el producte social produït pel treball col·lectiu de les castes baixes com els plans d’inversió, consum ostentós, estalvi, etc. de l’excedent sobrer, d’allò que no s’ha consumit i es guarda als grans magatzems del palau i del temple.